La cesta punta és una de les modalitats més modernes de la pilota basca. Es tracta d’un joc indirecte entre dos jugadors o dues parelles, en el qual es llença una pilota de cuir contra una paret (frontis) i el contrari (un jugador o una parella) l’ha de tornar a llençar contra la paret abans de que la pilota boti dos cops al terra. Les modalitats dins aquest esport es diferencien per si la pilota es torna amb la mà (mà nua o amb proteccions) o amb un implement o ferramenta que pot ser: pala, paleta, share, remonte o en el cas de la modalitat que es practica al nostre club, la cistella.

La cistella consisteix en un guant de cuir cosit a una estructura de barnilles de castany amb vímet entrepassat, fent un reixat atapeït molt similar al d’un cistell. Aquestes cistelles encara ara s’elaboren artesanalment sent impossible que n’hi hagi dues d’iguals. Altrament, amb les pilotes passa exactament el mateix. Es tracta d’un nucli de goma o resina dura embolicat amb cordill fortament apretat i recobert per dues capes de pell de cabrit cosides a mà, degudament tractades per a adquirir una forma esfèrica.

L’origen d’aquesta eina relaciona la cesta amb els jocs rurals tradicionals del país basc, entre els quals n’hi ha que disposen de guants i petites pales que es lligaven a les mans dels jugadors. Se suposa que hom va agafar una de les petites cistelles que es feien servir per a jugar a “joko garbi”(joc rural directe que es juga per equips) i la va adaptar per a jugar tal i com es fa actualment. Tanmateix hi ha una altra corrent que atribueix l’evolució de l’eina a El moliner de Maunleón i assigna la data de 1858 com la de la invenció de la cistella a Iparralde i el seu pas posterior a Gipuskoa i a la resta del territori euskaldun.

Si bé el lloc d’origen no queda gaire clar (entre Sud Amèrica i França), si que cal dir que el joc tal i com es practica en l’actualitat ja estava consolidat cap a la darreria del segle XIX (aprox 1880), sent la seva pràctica professional corrent a Sud Amèrica. A la península es pot considerar com data oficial la del 4 de juliol de 1887, dia en que es va inagurar el Frontón “Jai Alai” de Sant Sebastian, per a entreteniment i gaudir dels estiuejants i membres de la cort. L’èxit va ser tan aclaparador que la importació al centre de la península i el sorgiment d’aquest esport com a professional es va dur a terme en un marge de molts pocs anys. El 1891 la capital d’Espanya ja disposava de tres frontons llargs exclusius per a la cistella a ple rendiment, oferint partits diaris i fent-se una dura competència entre ells. A Barcelona el primer frontó llarg industrial va ser el Frontó Barcelonés, que es va inaugurar el 1893.